El curt “La culpa” dirigit per David Victori i guanyador al 2012 del “Youtube’s Film Festival”, tracta d’ uns enamorats que passegen pel carrer quan la dona dóna la noticia al seu marit de que esta embarassada. En aquell moment truquen al mòbil del marit i, mentre ell parla per telèfon, la dona marxa cap el cotxe. Uns segons més tard, un home que va corrents s’entrebanca amb el marit. En aquest moment es pot veure com duu la bossa de la dona. L’home marxa corrents i el marit va cap el cotxe on troba la seva dona morta al terra.
A la següent escena, el marit força la porta d’un pis i un
cop aconsegueix obrir-la entra i es dirigeix armat amb una pistola cap el
menjador, on troba l’assassí de la seva dona assegut llegint. Quan aquest se’n
adona de que esta el marit amb una pistola s’aixeca. Una vegada aixecat, el
marit dispara tot el carregador contra l’assassí el qual cau mort al sofà. De sobte,
apareix el fill del home que acaba de matar i el ara assassí, marxa i comença a
baixar les escales però per més que baixi, sempre està al cinquè pis. L’home es
posa cada vegada més nerviós fins que el fill del home l’ apunyala per darrere
amb unes tisores. Aleshores l’home entra al pis del davant i torna a comença l’escena.
L’escena anterior no ha succeït. Entra al menjador però aquesta vegada no
dispara, l’assassí de la dona li treu l’arma mentre conversen i el fa fora de
casa seva. Ara el home pot baixar les escales i marxar del pis, l’assassí surt
per perseguir l’home però entra en el bucle de les escales perquè el persegueix
el sentiment de culpa.
Trobem un enquadrament horitzontal marcat per plans mitjos
dels personatges i el pla zenital de les escales que recorda a la pel·lícula de
“Matrix”. Del moviment de càmera, destaca l’escena del primer pla de l’home
quan acaba de matar a l’assassí. La il·luminació es tènue i els colors són
foscos de manera que aprofundeix en el dramatisme.
La banda sonora ha estat molt encertada treballant molt bé
els moments de més dramatisme i de més atenció del espectador i els actors s’endinsen
molt bé en el paper del seu personatge, sobretot el protagonista que fa
transmetre molt bé els seus sentiments com el de la culpa, la tristesa, la
felicitat quan sap que serà pare....
En David Victori ha volgut transmetre el missatge de que les
nostres accions tenen conseqüències tant a nosaltres mateixos, com els demes. I
que les coses no desapareixen sense deixar cicatrius i seqüeles.
Personalment crec que esta molt ven aconseguit i es transmet
molt be el missatge. A més, juga amb l’espectador fent discontínua la historia
i gravant escenes que s’han de pensar per entendre-les. Això fa que el que veu
el curt es concentri més i no volguí perdre el fil de la historia. Tot i així,
haig de fer un incís en un error de ràcord en l’escena que l’home entra amb l’arma
i en una presa agafar l’arma d’una forma, i a la següent, la te agafada
diferent.
