El programa En el Medio és un programa argenti del 2010 on es crea un debat
sobre la televisió.
El programa comença
definint la televisió de la manera com els testimonis la veuen. Expliquen quin
és el seu paper, el seu rol dins la societat, com l'afecta i com influencia en
aquesta. Si ajuda o no ajuda a formar als espectadors. A continuació ha fet un
resum de la història de la televisió argentina des de que va aparèixer fins a
l' actualitat.
Després expliquen
termes com el ràting o el minuto a minuto que serveixen per saber l’audiència
d'un programa i veure si aquest funciona o l'han de treure. També expliquen com
els patrocinadors trien el programa per anunciar-se filtrant les característiques
del públic a qui es colen dirigir per veure quina es la millor opció.
Seguidament parlant
sobre el contingut dels programes i com la realitat ajuda a crea elements de
ficció i com els elements de ficció alteren la realitat. Per acabar,
estableixen la diferencia entre el passat que la gent no tenia informació per
adquirir coneixements i l' actualitat que hi ha massa informació i s'ha de
saber filtrar la que és verdadera i útil.
Gairebé tot el que el programa explica es pot aplicar tant a la
televisió europea, com a la espanyola, perquè el que expliquen és la relació
entre la televisió i la societat, si la televisió educa i ensenya o és al
contrari. Tenint en compte que la gran majoria de programes es fan mundialment,
vagis on vagis i hauran els mateixos programes i, per tant, a tot el món la
televisió es relacionarà igual amb els espectadors.
Personalment, el programa l' he trobat bastant interesant ja que
la televisió és quelcom que esta en la nostra vida diària. Tot i això, al final
el format del programa se'm ha fet repetitiu i cansat.
Repartiment: Aleksandr Antonov, Vladímir Barsky, Grigori
Aleksandrov, Ivan Bobrov, Mikhail
Gomorov, Aleksandr Levshin, N. Poltavseva,
Konstantin Feldman, Prokopenko, A. Glauberman, Beatrice Vitoldi
Distribuïdora: No disponible
Productora: Goskino
Departament editorial: Erika Schmidt, Gerhard Ullmann, Ron Heidt, Sala
Deinema
Departament musical: Helmut Imig
Direcció artística: Vasili Rakhals
Fotografia: Eduard Tisse, Vladímir Popov
Guió: Nikolai Aseyev Nina Agadzhanova Sergei M. Eisenstein Sergei Tretyakov
Muntatge: Grigori Aleksandrov, Serguei M. Eisenstein
Música: Chris Lowe, Edmund Meisel, Eric Allaman, Neil Tennant, Nikolai Kryukov,
Vladímir Heifetz, yati Durant
So: Yevgeni Kashkevich
ARGUMENT
Rússia, 1905. A
bord del Potemkin, diversos mariners, Matiushenko i Vakulinchuk, de
l'organització naval clandestina intenten atreure als mariners a la causa per
tractar de donar suport als obrers en la seva lluita. Els mariners són
humiliats pels vigilants, a més comproven que la carn que els donen per menjar
està podrida i plena de cucs. Però els mariners refusen menjar-la i compren
clandestinament menjar enllaunat.
El Capità Golikov
reuneix a tots en coberta i demana que facin un pas endavant als qui li a
agradat la sopa. Ho faran només els suboficials, pel que decideix penjar als
altres. Matiushenko reuneix llavors als mariners al costat de la torreta dels
canons, però un grup es queda apartat i el capità ordena cobrir-los amb una
lona i disparar sobre ells. Aleshores, Vakulinchuk es dirigeix als guàrdies i
els demana que no disparin contra els seus germans. Els guàrdies decideixen baixar
les seves armes i després d'això els demana que agafin les armes i acabin amb
els oficials. Després d'una dura lluita es faran amb el comandament de
l'embarcació, tot i que en la topada cau el propi Vakulinchuk.
Vakulinchuk és
portat fins al port d'Odessa, on és exposat en una tenda de campanya, corrent
la seva història de boca en boca per tota la ciutat, que clama venjança.
Els habitants
d'Odessa victoregen els homes del Cuirassat, i moltes barques s'acosten fins al
mateix per oferir-los menjar fresc. En aquest moment apareixen els Cosacs
armats i comencen a disparar indiscriminadament contra la gent que baixa
espaordida per la llarga escalinata, que es va cobrint de cadàvers fins que Potemkin
decideix dirigir els seus canons contra el teatre d'Odessa, on es reuneix
l'estat major dels generals , aconseguint així alliberar la ciutat.
Saben que la seva
acció suposarà que llancin contra ells a l'Esquadra, malgrat la qual cosa decideixen
resistir i fer-li front, preparant-se per un desigual combat. Quan arriba
l'Esquadra, els homes de Potemkin els demanen que s'uneixin a ells. I poc abans
que comenci el combat, els homes de l'Esquadra al crit de "Germans"
els expressen la seva solidaritat, lliscant orgullós el cuirassat entre ells.
IMPORTÀNCIA DE LA PEL·LÍCULA
El director
Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per
commemorar els 20 anys de la revolució fallida. Es tracta d'una pel·lícula que
reflecteix l'esperit de l'època en què és realitzada. En aquest sentit, es
valora l'exaltació de l'individu comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar
les seves cadenes i lluitar contra l’opressor.
L'obra
representava una nova forma de narració cinematogràfica. Després de la
genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans, Eisenstein va observar
una altra funció que pot realitzar la càmera, i va introduir inclinacions de
càmera que li donaven com a resultat un èmfasi i una sensació diferent del que
s'explica.
Una de les
escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Es
tracta de l'escena de l'escala d'Odessa, quan els soldats disparen contra el
poble innocent i per acabar amb el suport als rebels. En aquest moment, una mare
rep l’impacte d’una bala mentre corre empenyent un cotxet de nadó que, en morir
la mare, roda escales avall. Una altra dona, que porta en braços al seu fill
mort pels trets, s'enfronta als soldats. Aquesta escena ha estat homenatjada
per directors famosos, com Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els
intocables o Woody Allen a Bananas.
El passat
Diumenge 28 de Febrer es va dur a terme la 88a edició dels premis Oscar. En
aquesta ocasió la presidenta de l'Acadèmia de Hollywood, Cheryl Boone Isaacs,
l'actor John Krasinski i els cineastes Ang Lee i Guillermo del Toro van ser els
encarregats de la lectura dels finalistes a aquests tan reconeguts premis.
Entre els
finalistes cal destacar Mad Max i The Revenant com les pel·lícules que van
acumular més candidatures. Tot i això, el premi a la millor pel·lícula se’l va
endur Spotlight, dirigida per Thomas
McCarthy.
El premi al
millor director se’l va endur Alejandro G. Iñárritu per el seu treball amb The Revenant. Pel·lícula que protagonitza
DiCaprio, que finalment va aconseguir el premi al millor actor després d’estar
nominat en anteriors entregues sense aconseguir, en cap d’elles, l’Oscar. Brie
Larson va aconseguir el premi a la millor actriu per el seu paper en la pel·lícula
The Room.
Els premis als millors
actors secundaris van ser per Alicia Vikander, en La chica danesa, i Mark Rylance, en El Puente de los espias. El hijo de Saúl va ser la guanyadora del Oscar a la millor
pel·lícula de parla no anglesa y Mad Max
va arrasar en els apartats tècnics i de vestuari aconseguint emportar-se sis
estatuetes.
El premi al
millor documental el va aconseguir Amy,
dirigit per Asif Kapadia. El premi al millor curt se’l van endur Benjamin
Cleary y Serena Armitage amb el seu treball, Stutterer. El millor curt documental va ser A girl in the river: the price of forgiveness, dirigit per Sharmeen
Obaid-Chinoyi el millor curt animat Historia de un Oso, dirigit per Gabriel
Osorio, aconseguint el primer Oscar per Chile.
·Té càmera posterior (principal) i
frontal (secundaria)?
Si
·Tenen les mateixes característiques?
No
·Resolució sensor en Megapixels?
La principal 13 Mpx (flash dual y autofocus) i la secundaria 5 Mpx
·Tipus de Sensor?
Sensor Sony BSI ExmorRS imx214
·Obertura de diafragma en nombre f?
La principal f/1.8 i la secundaria ƒ/2,2
·Distància focal (tipus d’objectiu)?
3.79mm / 27.99mm Tipus de lents? -
·Té estabilitzador òptic?
No
·Zoom?
Zoom digital
·Flash?
Doble flash LED
·Iso?
Si
·Balanç de blancs?
Si
·Macro?
Si
·Panoràmica?
Si
·Interfície i opcions automàtiques i manuals?
L'aplicació de càmera és molt senzilla i intuïtiva, en ella trobarem
diverses maneres d'escena com Nit, Capvespre, Platja, Neu i altres; i la
possibilitat de canviar la saturació, el contrast, el nivell de nitidesa i, com
és habitual, ISO i valor d'exposició.
Els Globus d'Or
són uns premis anuals estatunidencs per a pel·lícules i programes de televisió.
Pel que fa a premis, l'emissió del Globus d'Or generalment ocupa cada any el
tercer lloc en nombre d'espectadors, darrere només dels Oscars i els Grammys. A
més, com l’entrega d’aquests premis es fa abans dels Oscars, moltes vegades
anticipen els guanyadors d’aquesta entrega.
El 10 de gener d’aquest
any es va celebrar la 73º edició a Los Ángeles. Entre els diferents guardonats,
hi ha MARTE a la millor pel·lícula de comèdia i al millor actor de comèdia,
MATT DAMON. THE REVENANT , va ser guardonada a la millor pel·lícula de drama. A
més, va obtenir els premis d’ALEJANDRO G. al millor director de cine i LEONARDO
DICAPRIO al millor actor de drama. DEL REVÉS va aconseguir el premi a la millor
pel·lícula d’animació.
El premi a les
millors actrius se’l van endur, per una banda, BRIE LARSON (drama), gràcies al
seu paper a ROOM i, per l’altre banda, JENNIFER LAWRENCE (comèdia), pel seu
treball a JOY.
Entre les
nominades al millor guió, la guanyador va ser AARON SORKIN, per STEVE JOBS. I la
guanyadora a millor banda sonora va ser la de THE HATEFUL EIGHT, dirigida per
ENNIO MORRICONE.
Finalitzada
aquesta entrega de premis, ara tothom espera amb ganes l’arribada dels premis
Oscar.
