FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA
Títol: El cuirassat Potemkin
Títol original: Bronenosets Potyomkin
Direcció: Sergei M. Eisenstein
País: Unió Soviètica
Any: 1925
Durada: 66 min.
Gènere: Drama, Històric, Bèl·lic
Repartiment: Aleksandr Antonov, Vladímir Barsky, Grigori
Aleksandrov, Ivan Bobrov, Mikhail
Gomorov, Aleksandr Levshin, N. Poltavseva,
Konstantin Feldman, Prokopenko, A. Glauberman, Beatrice Vitoldi
Distribuïdora: No disponible
Productora: Goskino
Departament editorial: Erika Schmidt, Gerhard Ullmann, Ron Heidt, Sala
Deinema
Departament musical: Helmut Imig
Direcció artística: Vasili Rakhals
Fotografia: Eduard Tisse, Vladímir Popov
Guió: Nikolai Aseyev Nina Agadzhanova Sergei M. Eisenstein Sergei Tretyakov
Muntatge: Grigori Aleksandrov, Serguei M. Eisenstein
Música: Chris Lowe, Edmund Meisel, Eric Allaman, Neil Tennant, Nikolai Kryukov,
Vladímir Heifetz, yati Durant
So: Yevgeni Kashkevich
ARGUMENT
Rússia, 1905. A
bord del Potemkin, diversos mariners, Matiushenko i Vakulinchuk, de
l'organització naval clandestina intenten atreure als mariners a la causa per
tractar de donar suport als obrers en la seva lluita. Els mariners són
humiliats pels vigilants, a més comproven que la carn que els donen per menjar
està podrida i plena de cucs. Però els mariners refusen menjar-la i compren
clandestinament menjar enllaunat.
El Capità Golikov
reuneix a tots en coberta i demana que facin un pas endavant als qui li a
agradat la sopa. Ho faran només els suboficials, pel que decideix penjar als
altres. Matiushenko reuneix llavors als mariners al costat de la torreta dels
canons, però un grup es queda apartat i el capità ordena cobrir-los amb una
lona i disparar sobre ells. Aleshores, Vakulinchuk es dirigeix als guàrdies i
els demana que no disparin contra els seus germans. Els guàrdies decideixen baixar
les seves armes i després d'això els demana que agafin les armes i acabin amb
els oficials. Després d'una dura lluita es faran amb el comandament de
l'embarcació, tot i que en la topada cau el propi Vakulinchuk.
Vakulinchuk és
portat fins al port d'Odessa, on és exposat en una tenda de campanya, corrent
la seva història de boca en boca per tota la ciutat, que clama venjança.
Els habitants
d'Odessa victoregen els homes del Cuirassat, i moltes barques s'acosten fins al
mateix per oferir-los menjar fresc. En aquest moment apareixen els Cosacs
armats i comencen a disparar indiscriminadament contra la gent que baixa
espaordida per la llarga escalinata, que es va cobrint de cadàvers fins que Potemkin
decideix dirigir els seus canons contra el teatre d'Odessa, on es reuneix
l'estat major dels generals , aconseguint així alliberar la ciutat.
Saben que la seva
acció suposarà que llancin contra ells a l'Esquadra, malgrat la qual cosa decideixen
resistir i fer-li front, preparant-se per un desigual combat. Quan arriba
l'Esquadra, els homes de Potemkin els demanen que s'uneixin a ells. I poc abans
que comenci el combat, els homes de l'Esquadra al crit de "Germans"
els expressen la seva solidaritat, lliscant orgullós el cuirassat entre ells.
IMPORTÀNCIA DE LA PEL·LÍCULA
El director
Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per
commemorar els 20 anys de la revolució fallida. Es tracta d'una pel·lícula que
reflecteix l'esperit de l'època en què és realitzada. En aquest sentit, es
valora l'exaltació de l'individu comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar
les seves cadenes i lluitar contra l’opressor.
L'obra
representava una nova forma de narració cinematogràfica. Després de la
genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans, Eisenstein va observar
una altra funció que pot realitzar la càmera, i va introduir inclinacions de
càmera que li donaven com a resultat un èmfasi i una sensació diferent del que
s'explica.
Una de les
escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Es
tracta de l'escena de l'escala d'Odessa, quan els soldats disparen contra el
poble innocent i per acabar amb el suport als rebels. En aquest moment, una mare
rep l’impacte d’una bala mentre corre empenyent un cotxet de nadó que, en morir
la mare, roda escales avall. Una altra dona, que porta en braços al seu fill
mort pels trets, s'enfronta als soldats. Aquesta escena ha estat homenatjada
per directors famosos, com Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els
intocables o Woody Allen a Bananas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario