EL CUIRASSAT POTEMKIN

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Títol: El cuirassat Potemkin

Títol original: Bronenosets Potyomkin

Direcció: Sergei M. Eisenstein

País: Unió Soviètica

Any: 1925

Durada: 66 min.

Gènere: Drama, Històric, Bèl·lic

Repartiment: Aleksandr Antonov, Vladímir Barsky, Grigori Aleksandrov, Ivan Bobrov, Mikhail 

Gomorov, Aleksandr Levshin, N. Poltavseva, Konstantin Feldman, Prokopenko, A. Glauberman, Beatrice Vitoldi

Distribuïdora: No disponible

Productora: Goskino

Departament editorial: Erika Schmidt, Gerhard Ullmann, Ron Heidt, Sala Deinema

Departament musical: Helmut Imig

Direcció artística: Vasili Rakhals

Fotografia: Eduard Tisse, Vladímir Popov

Guió: Nikolai Aseyev Nina Agadzhanova Sergei M. Eisenstein Sergei Tretyakov

Muntatge: Grigori Aleksandrov, Serguei M. Eisenstein

Música: Chris Lowe, Edmund Meisel, Eric Allaman, Neil Tennant, Nikolai Kryukov, Vladímir Heifetz, yati Durant

So: Yevgeni Kashkevich

ARGUMENT

Rússia, 1905. A bord del Potemkin, diversos mariners, Matiushenko i Vakulinchuk, de l'organització naval clandestina intenten atreure als mariners a la causa per tractar de donar suport als obrers en la seva lluita. Els mariners són humiliats pels vigilants, a més comproven que la carn que els donen per menjar està podrida i plena de cucs. Però els mariners refusen menjar-la i compren clandestinament menjar enllaunat.

El Capità Golikov reuneix a tots en coberta i demana que facin un pas endavant als qui li a agradat la sopa. Ho faran només els suboficials, pel que decideix penjar als altres. Matiushenko reuneix llavors als mariners al costat de la torreta dels canons, però un grup es queda apartat i el capità ordena cobrir-los amb una lona i disparar sobre ells. Aleshores, Vakulinchuk es dirigeix als guàrdies i els demana que no disparin contra els seus germans. Els guàrdies decideixen baixar les seves armes i després d'això els demana que agafin les armes i acabin amb els oficials. Després d'una dura lluita es faran amb el comandament de l'embarcació, tot i que en la topada cau el propi Vakulinchuk.

Vakulinchuk és portat fins al port d'Odessa, on és exposat en una tenda de campanya, corrent la seva història de boca en boca per tota la ciutat, que clama venjança.

Els habitants d'Odessa victoregen els homes del Cuirassat, i moltes barques s'acosten fins al mateix per oferir-los menjar fresc. En aquest moment apareixen els Cosacs armats i comencen a disparar indiscriminadament contra la gent que baixa espaordida per la llarga escalinata, que es va cobrint de cadàvers fins que Potemkin decideix dirigir els seus canons contra el teatre d'Odessa, on es reuneix l'estat major dels generals , aconseguint així alliberar la ciutat.

Saben que la seva acció suposarà que llancin contra ells a l'Esquadra, malgrat la qual cosa decideixen resistir i fer-li front, preparant-se per un desigual combat. Quan arriba l'Esquadra, els homes de Potemkin els demanen que s'uneixin a ells. I poc abans que comenci el combat, els homes de l'Esquadra al crit de "Germans" els expressen la seva solidaritat, lliscant orgullós el cuirassat entre ells.

IMPORTÀNCIA DE LA PEL·LÍCULA

El director Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per commemorar els 20 anys de la revolució fallida. Es tracta d'una pel·lícula que reflecteix l'esperit de l'època en què és realitzada. En aquest sentit, es valora l'exaltació de l'individu comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes i lluitar contra l’opressor.

L'obra representava una nova forma de narració cinematogràfica. Després de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans, Eisenstein va observar una altra funció que pot realitzar la càmera, i va introduir inclinacions de càmera que li donaven com a resultat un èmfasi i una sensació diferent del que s'explica.

Una de les escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Es tracta de l'escena de l'escala d'Odessa, quan els soldats disparen contra el poble innocent i per acabar amb el suport als rebels. En aquest moment, una mare rep l’impacte d’una bala mentre corre empenyent un cotxet de nadó que, en morir la mare, roda escales avall. Una altra dona, que porta en braços al seu fill mort pels trets, s'enfronta als soldats. Aquesta escena ha estat homenatjada per directors famosos, com Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els intocables o Woody Allen a Bananas.