Exposició Fotogràfica

El Dimarts passat, dia 22, vaig anar a veure la exposició fotogràfica del centre cívic de Sant Andreu, acompanyat de l' Aida, l' Òscar i el Javier.

L' exposició em va semblar força interessant. Al ser bastant petita podies veure-la sense que se' t fes pesat i podies fixar-te més en cada detall de les fotografies. El tema, els oficis, era el tret comú en totes les fotografies a part de que eren en blanc i negre i en totes Sortia un treballador fent la seva feina quotidiana. Pràcticament tots els treballadors eren o arquitectes, pintors o escriptors. Dues curiositats que em van sobtar van ser, una imatge que hi havia d' un fotògraf (l' única fotografia d' aquest ofici en l' exposició) apartada dels demes marcs. Aquesta era d' en Francesc i Dimas al 1895. I l' altre era la fotografia d' una pintora la qual es deia Lluïsa Vidal i Puig del 1904. La única imatge en la que la dona era la protagonista, ja que si que es cert que hi havien més dones però sortien en un segon pla, treballant o fent de models.

En definitiva l' exposició em va agradar i s' em va fer curta ja que em vaig quedar amb ganes de veure més!

Sobre la Fotografia

El text forma part d’ un assaig anomenat “Sobre la fotografia”, escrit el 1975 per Susan Sontag. Susan va néixer a Nova York, el 16 de gener de 1933. Va ser una professora, directora de cinema, escriptora i assagista nord-americana. Va morir a ibídem, el 28 de desembre del 2004.


L’ autora ens parla sobre la importància de la fotografia i de les diferents tasques que aquestes fan més enllà de capturar un instant de la realitat.


Comença explicant que la fotografia és un nou codi visual per les persones i que ens ajuda a distingir sobre el que val la pena mirar i el que no. Afirma que la fotografia és una ètica de visió. A més d’ això, les fotografies ens permeten capturar el món i col·leccionar les realitats que ens envolten ja que, a diferència de la televisió o el cinema, les imatges no fluctuen ni desapareixen i podem observar-les tot el temps que vulguem. Susan ens posa un exemple explicant com en la pel·lícula The Carabineers (1963), el protagonista col·lecciona el món a través de centenars de postals de diferents llocs del món. Ens explica com al fotografiar quelcom t’ apropies de lo fotografiat. Ja que quan fas la fotografia estes establint una relació de coneixement i per tant, hi ha una relació de poder. Acaba comparant les imatges i la impremta, afirmant que la impremta va ajudar a assolir les societats modernes actuals però que la imatge aconsegueix filtrar millor les realitats i convertir-les en objectes mentals. Això fa que les imatges insereixin més en el aspecte que tenia el passat i que té el present.


Personalment opino que l’ autora té raó i que sempre és més senzill veure el món a través de fotografies on pots observar millor les realitats. També dir que gràcies a les imatges ara tenim un punt de vista diferent sobre quines coses mirar i de quina manera observar-les.


En definitiva, crec que es un text molt encertat i que el món a canviat gràcies a la fotografía.

SORTIDA

Tot negre, no hi ha llum. Comences a angoixar-te, estes alterat, no saps que fer n' hi on anar. Sembla impossible sortir, trobar una sortida. Estes sol. No hi ha ningú que t' ajudi, cap persona disposada a deixar els seus problemes per donar-te un cop de mà. Crides i ningú reacciona, parles i ningú respon. Com un nàufrag llançant una botella al mar amb un missatge dintre, esperant resposta, esperant que algú el trobi. Però tu no saps on ets. Qui ets. No aconsegueixes trobar-te. Penses si la teva existència importa algú, et preguntes que passaria si no hi fossis, perquè no veure-ho i acabar amb tot? Llançar-te al abisme....

Però apareix. Apareix aquella espurna, apareix la llum al final del túnel que et guia i t' ajuda a trobar la sortida. I ja fora, amb les mans al cap, sospires. Ho he aconseguit!