Matrix

 The Matrix és un pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.

La seqüència es situa en un moment clau de la pel·lícula perquè Neo, el protagonista, està a punt de saber que és Matrix.

Aquesta seqüència ve introduïda per un pla picat mostrant l’ edifici i diversos plans zenitals en els que es veuen els personatges entrant i pugant les escales de l’ edifici. De fons, se sent la banda sonora mesclat amb el soroll de la pluja. Els dos personatges entren a una sala on els espera Morfeo. Aquest es queda parlant amb Neo en una sèrie de camps i fora de camps entre les dos mentre s' asseuen a unes butaques, les quals són utilitzades per tapar part de la pantalla en diversos plans. Després d’ un pla general on destaca la simetria en la que estan disposats els elements de la sala, Morfeo li acaba ensenyant a Neo les pastilles en un pla detall. 

L’ escena acaba amb els dos personatges disposats a marxar amb la llum i soroll dels trons de fons.

El nom de la rosa

"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula

italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran

novel·la homònima d'Umberto Eco.

La seqüencia es divideix en dos escenes. Una primera situada en un camí al mig del

bosc en la qual Guillermo de Baskerville i Adso de Melk montats amb ases, fan un

viatge. Adso però, es para perquè una dona crida la seva atenció. Tot i així, finalment

acaba seguint al seu mestre. La segona escena es situa en una vall nevada on Adso i el

seu mestre continuen el seu viatge.

En la primera escena es pot observar camps i fora de camps entre Adaso i la noia

mirant-se mentre el seu mestre s’ allunya. La música i el soroll de fons prenen molta

importància ja que hi ha una absència de diàleg. Quan Adso s’ allunya nomes es pot

observar la seva silueta fins a desaparèixer entre la boira, simbolitzant que marxava

per sempre.

En la segona escena, pren molta importància el zoom endarrere que fa la càmera

mostrant un gran pla general de la muntanya amb els dos viatgers al centre mentre s’

escolta la veu del protagonista narrant com va acaba la historia.

Ciutadà Kane

"Ciutadà Kane"  és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts

crítics com la millor pel·lícula de la història, estrenada el 1941. Marcà un punt

important d'inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles,

exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.

L’ escena es situa en una habitació on es produeix una baralla entre Kane i la cantant

Susan que deriva d’ una crítica, sobre la cantant, escrita per Jedediah Leland en el

diari de Kane.

L’ escena comença amb una pla detall del article escrit per Jed mentre la dona crida,

remarcant que està enfadada, en un fora de camp. En un pla general, Kane obra la

porta i agafa una carta que li han portat. Es pot veure que en la carta hi ha un xec

estripat que Kane deixa caure i una carta que es mostrada en un primer pla amb la

Susan darrere, on agafa importància la profunditat de camp. Durant la escena es veuen

diversos camps i fora de camps dels dos personatges en el que Susan està en un pla

picat i Kane en un contrapicat. La escena acaba amb Kane de peu tapant la llum i

deixant la Susan a la foscor, simbolitzant el poder que té Kane sobre la Susan.

Imatges de Color (Green)