domingo, 29 de noviembre de 2015

Matrix

 The Matrix és un pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.

La seqüència es situa en un moment clau de la pel·lícula perquè Neo, el protagonista, està a punt de saber que és Matrix.

Aquesta seqüència ve introduïda per un pla picat mostrant l’ edifici i diversos plans zenitals en els que es veuen els personatges entrant i pugant les escales de l’ edifici. De fons, se sent la banda sonora mesclat amb el soroll de la pluja. Els dos personatges entren a una sala on els espera Morfeo. Aquest es queda parlant amb Neo en una sèrie de camps i fora de camps entre les dos mentre s' asseuen a unes butaques, les quals són utilitzades per tapar part de la pantalla en diversos plans. Després d’ un pla general on destaca la simetria en la que estan disposats els elements de la sala, Morfeo li acaba ensenyant a Neo les pastilles en un pla detall. 

L’ escena acaba amb els dos personatges disposats a marxar amb la llum i soroll dels trons de fons.



sábado, 28 de noviembre de 2015

El nom de la rosa

"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula

italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran

novel·la homònima d'Umberto Eco.

La seqüencia es divideix en dos escenes. Una primera situada en un camí al mig del

bosc en la qual Guillermo de Baskerville i Adso de Melk montats amb ases, fan un

viatge. Adso però, es para perquè una dona crida la seva atenció. Tot i així, finalment

acaba seguint al seu mestre. La segona escena es situa en una vall nevada on Adso i el

seu mestre continuen el seu viatge.

En la primera escena es pot observar camps i fora de camps entre Adaso i la noia

mirant-se mentre el seu mestre s’ allunya. La música i el soroll de fons prenen molta

importància ja que hi ha una absència de diàleg. Quan Adso s’ allunya nomes es pot

observar la seva silueta fins a desaparèixer entre la boira, simbolitzant que marxava

per sempre.

En la segona escena, pren molta importància el zoom endarrere que fa la càmera

mostrant un gran pla general de la muntanya amb els dos viatgers al centre mentre s’

escolta la veu del protagonista narrant com va acaba la historia.


Ciutadà Kane



"Ciutadà Kane"  és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts

crítics com la millor pel·lícula de la història, estrenada el 1941. Marcà un punt

important d'inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles,

exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.

L’ escena es situa en una habitació on es produeix una baralla entre Kane i la cantant

Susan que deriva d’ una crítica, sobre la cantant, escrita per Jedediah Leland en el

diari de Kane.

L’ escena comença amb una pla detall del article escrit per Jed mentre la dona crida,

remarcant que està enfadada, en un fora de camp. En un pla general, Kane obra la

porta i agafa una carta que li han portat. Es pot veure que en la carta hi ha un xec

estripat que Kane deixa caure i una carta que es mostrada en un primer pla amb la

Susan darrere, on agafa importància la profunditat de camp. Durant la escena es veuen

diversos camps i fora de camps dels dos personatges en el que Susan està en un pla

picat i Kane en un contrapicat. La escena acaba amb Kane de peu tapant la llum i

deixant la Susan a la foscor, simbolitzant el poder que té Kane sobre la Susan.



martes, 20 de octubre de 2015

"Mort d' un milicià" Robert Capa (1936)

Mort d'un milicià és una fotografia històrica presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil Espanyola. Així que es va publicar es va convertir en símbol de la Guerra civil a països com el Regne Unit, França o els Estats Units.
En la imatge podem observar que el format de l’ enquadrament és horitzontal i que és un pla sencer. La composició de la imatge està distribuïda de tal manera que el centre d’ interès és el milicià que destaca per estar al primer pla i pel seu contrast de color amb el fons.
Trobem diferents línies dominants: una a la cantonada de baix a la dreta, que ens porta cap al milicià. Una altre és el milicià que en fa una de baix a dalt. El seu braç dret hi ha una altre que va cap a l’ arma que forma una altre línia cap a dalt. Podem observar que la composició és de terços i que hi ha un pes visual d’ esquerre a dreta provocat per la mirada del milicià.
L’ angulació de la fotografia és de ¾ . La imatge enfoca al primer pla on està situat el milicià i el terra de la muntanya i desenfoca el que hi ha darrera. La il·luminació és natural directe com es pot observar amb la ombra del milicià i que està al aire lliure, el color però, només conté tonalitats de blanc i negre.
Tenint en compte que és una fotografia en blanc i negre el grau d’ iconicitat és 7. És una fotografia més aviat senzilla ja que té pocs elements en els que fixar-nos. La interpretació de la imatge és monosèmica ja que es veu clarament que és un soldat que acaba de rebre un tret i cau cap endarrere. A demés el títol de la fotografia a clara qualsevol dubte que es pogués haver. Tenint en compte el context històric, podem classificar la imatge d’ original, pel fet de ser el moment exacte en el que el soldat rep el tret i encara no ha caigut al terra.
Podem veure que la imatge és una sinècdoque, ja que, aquesta imatge és un símbol que representa la Guerra civil encara que només sigui un soldat. La imatge té una funció informativa ja que volia fer conèixer al món que s’ estava vivint una guerra a Espanya, però sobretot, té un caràcter expressiu pel fet de que veiem el moment exacte de la mort de Federico Borrell García.
La fotografia està treta des de sota del milicià de manera que ell se situa per sobre nostre. Es mostra clarament com esta deixant anar la seva arma mentre cau abatut per un tret de bala. La llum natural directa fa que es remarqui molt bé la ombra del soldat. Com he comentat abans la fotografia té un caràcter simbòlic més enllà de la imatge en si. Per finalitzar, dir que el títol “Mort d’ un milicià” està relacionat amb el que es veu a la imatge i aquest té una relació de recolzament.

Finalitzar el comentari amb una crítica personal. Considero que la imatge és plenament expressiva, pel fet de que està feta en el moment exacte. A més, el fet de que sigui en blanc i negre fa que la imatge sigui més emotiva perquè aconsegueix que tingui un punt de vista més trist del que ja és. Ja que, si la imatge fos en color els colors càlids traurien protagonisme al element principal de la imatge, el milicià.

lunes, 19 de octubre de 2015

Creació d' imatges


Foto 1: Imatge amb funció informativa.


Foto 2: Imatge amb funció expressiva - emotiva.


Foto 3: Imatge amb funció poètica.
http://www.ciruspa.com/

Foto 4: Imatge amb funció suggestiva.


Foto 5: Imatge on s’utilitzi almenys un recurs expressiu (metàfora, hipèrbole...)


martes, 13 de octubre de 2015

Pràctica d' imatges


Tema ENQUADRAMENT: 10 fotos

1. PLA DE DETALL


 2. PRIMERISIM PRIMER PLA


 3. PRIMER PLA


 4. PLA MIG CURT


5. PLA MIG LLARG


6. PLA AMERICÀ


7. PLA SENCER


8. PLA CONJUNT


9. PLA GENERAL


10. GRAN PLA GENERAL




Tema COMPOSICIÓ: 5 fotos

1. LÍNIES DOMINANTS CORBES


2. LÍNIES DOMINANTS DIAGONALS AMB PUNT DE FUGA


3. ELEMENT EN MOVIMENT I PES VISUAL A LA ESQUERRA


4. COMPOSICIÓ CLÀSSICA


5. COMPOSICIÓ REGLA TERÇOS


Tema ANGULACIÓ: 9 fotos

1. ANGLE MIG FRONTAL


2. ANGLE MIG de ¾


3. ANGLE MIG LATERAL


4. ANGLE PICAT


5. ANGLE CONTRAPICAT


6. ANGLE ZENITAL


7. ANGLE NADIR


8. ANGLE ABERRANT


9. ANGLE A RAN


Tema IL·LUMINACIÓ: 6 fotos

1. LLUM ARTIFICIAL DIFUSA


2. LLUM ARTIFICIAL DIRECTA


3. LLUM NATURAL DIFUSA


4. LLUM NATURAL DIRECTA


5. TEXTURA EVIDENT


6. CONTRAST DE COLOR


.